Landrys, dirigida per Xavier Martínez
“Ens ha evitat el buit existencial que tens a l’acabar la carrera, el no saber què faràs i quan podràs tornar a pujar a dalt d’un escenari” explica la Laura Pau, una de les protagonistes de Landrys, laundry de ladies, un muntatge que juntament amb Polièdrica formen el cicle l’Institut del Teatre en gira. Dos espectacles sorgits dels tallers d’interpretació del darrer curs de l’Institut, que, sota la batuta de Xavier Martínez i Montse Bonet, realitzaran funcions arreu del país. “Portàvem mesos assajant i només ho ensenyes durant tres dies. A l’acabar sents que et falta alguna cosa, que necessites evolucionar-ho” afirma la Laura, somrient. Se la veu feliç, plena d’il·lusió, tot i les hores que porten preparant la funció a la sala La Planeta de Girona. Per a elles, Landrys és molt més que un taller, molt més que un espectacle, és una porta als seus somnis.
Landrys, laundry de ladies és un musical sobre la condició de la dona al ritme de clàssics populars com ‘Moon river’ o ‘My funny Valentine’. Una creació col·lectiva a partir de textos de Virginia Woolf, Sylvia Plath i Federico García Lorca entre d’altres. “Durant mesos vam investigar sobre tots aquests textos i en parlàvem molt al taller per esbrinar què en podíem dir, nosaltres, de la condició de la dona. Fer una dramatúrgia pròpia de tots aquests textos” comenta Xavier Martínez, el director de l’obra. Martínez, conegut per Cabaret íntim, confessa que Landrys no és un musical convencional i que pretén allunyar-se del plagi o la còpia barata del musical americà o anglosaxó. “Admiro molt el tipus de musical alemany, la voluntat d’investigar en el llenguatge escènic nou”. El musical, reivindica en Xavier, té unes possibilitats dramatúrgiques enormes que aquí no explotem.
Després de Girona les noies de Landrys se n’aniran cap a Granollers, al Teatre de Ponent, on el passat cap de setmana s’hi va presentar Polièdrica, l’altre espectacle d’aquest cicle. Una història sobre la por, l’odi, el dolor, la complicitat, l’art, l’amistat i l’amor. Una creació col·lectiva, dirigida per Montse Bonet i representada per cinc alumnes de quart de gest de l’Institut del Teatre, que neix a partir del treball sobre el cor. L’escenari de Polièdrica està dividit en dos, un espai íntim i un de públic. És dins de la part més íntima on el cor es mou, provoca, on el cor de dones es troba i transforma en cinc personatges diferents. “Hi ha gest, text, música en directe, la dansa de Pina Bausch; l’explicació de la vida a través dels moviments” comenta la Montse, que subratlla que més que la directora de l’espectacle, n’és la guia. “Polièdrica és de totes”, sentencia.
Dos tallers de final de carrera, dues creacions col·lectives que gràcies a aquesta gira s’han transformat en oportunitat. L’oportunitat de compartir l’esperit d’una companyia teatral, d’enfrontar-se a la professió i créixer com a actriu. “Fins ara només havíem actuat davant d’amics, coneguts, la resposta del públic és molt més real, més acurada” ens explica la Laura, de Landrys. L’Institut del Teatre en gira,- diu el Xavi-, “és una gran oportunitat perquè els ensenya com n’és de dur, i de bonic, fer teatre”. I, com diu la Montse, a poc a poc se sentiran menys fràgils i més segures. De moment, la resposta del públic, tant a Girona com a Granollers, ha estat positiva. I ara els espera Igualada, Tarragona i Terrassa.
Al restaurant König, de la Plaça Independència de Girona, les actrius de Landrys brinden per la gira i la funció. Encaren el futur amb ganes i optimisme, tot i saber que la crisi, i la recent pujada de l’IVA, boicotegen les sales petites on probablement,-i amb sort-, començaran a treballar. Enmig de la olor de frankfurts i cervesa, m’allunyo del König amb la sensació que per a elles, el got sempre està mig ple. Encara que estigui buit, encara que no hi hagi got. El teatre sempre ha lluitat i seguirà lluitant.
Publicat a http://www.nuvol.com
La mala escritura 