Nit de Reis (Propeller Theatre Company)

Foto de Manuel Harlan

Hi ha un abans i un després de veure un Shakespeare d’Edward Hall i els Propeller. Surts del teatre amb la certesa que tardaràs molt a veure alguna cosa igual i llegir una obra del mestre anglès de la mateixa manera. Com diu Salvador Oliva a Introducció a Shakespeare, veure una bona representació teatral de les obres de Shakespeare pot servir per aprendre a llegir els textos. Gràcies al Propeller Theatre Company sabem llegir molt millor Nit de Reis, Enric V, Conte d’hivern, L’amansiment de la fera i Ricard III.

Any rere any assistim, a casa nostra, a representacions de Hamlet, Macbeth o El mercader de Venècia. William Shakespeare és com Àngel Guimerà o Txèkhov: Una aposta (normalment) segura. Hem vist representacions impressionants i d’altres que, sincerament, no ens aportaven res de nou. Si no tens res a dir, si el text, per més perfecte que sigui, no et serveix per explicar el que et neguiteja, l’obra cau en l’oblit. Els Propeller són diferents. Com feia el mateix Shakespeare (Nit de Reis està basada en contes italians i té grans paral·lelismes amb Al vostre gust, que és anterior), prenen un material conegut però el modernitzen; creen quelcom nou, gràcies a una posada en escena i una interpretació poc convencionals.

Nit de Reis és una de les comèdies més importants de William Shakespeare i possiblement, junt amb Somni d’una nit d’estiu i Al vostre gust, una de les més perfectes que va escriure. Una història fosca, plena d’ambigüitats i increïblement moderna per l’època tant en el tema com en la forma.

A Il·líria impera el desig, l’amor i l’engany. Andreu és enganyat per Tobies, que li fa creure que Olívia l’estimarà, Malvolio és enganyat per l’amor propi i per Maria, Olívia s’enamora de Cesari, que és Viola disfressada. A més, la disfressa de Viola també enganya al duc Orsino i a Antoni. I ella mateixa s’enganya pensant que el seu germà Sebastià és mort. A més de tractar l’engany i la desil·lusió, l’obra, escrita a principis del segle XVII, explora la sexualitat i és força revelador que quan totes les disfresses s’esvaeixen sembla que al duc li sàpiga greu que Viola sigui una noia i encara l’anomena Cesari.

Ara bé, quin és l’origen d’aquest engany? La resposta ens la dóna el propi duc al principi de l’obra quan ens diu que el desig és la suprema fantasia. És a dir, que genera tots els enganys. Aquí pren més sentit que mai que els components dels Propeller siguin homes i per tant, es disfressin de dona. D’aquesta manera l’engany, per l’espectador, es fa encara més conscient i palpable. A més, tots els personatges entren i surten d’escena normalment a través d’uns armaris de mirall opac. Tots i cadascun dels detalls de l’escenografia no fan més que indicar-nos la condició dels personatges. A Il·líria gairebé tothom viu enganyat. Només el bufó al final de l’obra se’ns revela com el personatge més lúcid de tots i que, en certa manera, acaba representant el sentit comú, a l’espectador.

A causa del número d’individualitats de Nit de Reis la companyia d’Edward Hall es va veure obligada a prescindir de l’acció col·lectiva, que ja era marca de la casa. Aquesta decisió potser resta espectacularitat a l’obra, tot i que els Propeller segueixen sent un tot. Cada escena és tan àgil i està tan plena de detalls que caldria veure-la no una, sinó dues o tres vegades per copsar-ho tot. El primer dia, ens fixem en la història i com ens l’expliquen. El segon en l’escenografia en constant moviment i el tercer en les expressions, els silencis, les mirades. Potser així ens adonem que no només són rigorosos perquè no se salten ni un punt o una coma i que l’espectacularitat no només recau en l’estètica contemporània. Els Propeller transpiren Shakespeare per tots els porus del seu cos.

Publicat a http://www.nuvol.com