El rei borni

El rei borni. Sala Flyhard

El rei borni. Sala Flyhard

Ara que és més evident que mai la voluntat de molts dels nostres polítics de tornar-nos cecs, arriba El rei borni. Una divertidíssima i actual comèdia negre sobre un mosso d’esquadra antiavalots i el manifestant a qui ha buidat un ull. Un espectacle proper, àcid i quotidià que té la voluntat de treure’ns la màscara i ajudar-nos a veure. En el país dels cecs el borni és el rei. I sí, nosaltres l’hem votat.

Marc Crehuet, guionista i director de la sèrie Pop ràpid, intenta donar resposta a un dubte gairebé existencial i des del cas d’Ester Quintana, possiblement compartit per tots. Com se sent algú que, escudat en la seva feina, ha deixat cega d’un ull una altra persona? Ho comenta amb la família? Té remordiments de consciència o potser no hi dóna més importància? Crehuet opta per convertir aquest drama en una comèdia negra i fa coincidir en una mateixa taula el manifestant i el mosso d’esquadra. El contrast entre els dos personatges és, possiblement, un dels millors elements d’aquesta comèdia. Crehuet, però, va més enllà i es pregunta si, amb el temps suficient, la víctima o el botxí poden canviar el seu punt de vista. I és aquí on El rei borni perd, en certa manera, versemblança.

Com a espectadors ens agrada que els personatges es transformin i evolucionin, encara que no sigui massa creïble. Si bé El rei borni funciona en tot moment crec que la transformació de 180º que experimenta en David ens allunya com a espectadors. Les situacions segueixen sent divertides però perden versemblança. En David, l’Ignasi, la Lídia i la Sandra són arquetipus, però ens els creiem perquè són tan actuals que acaben sent reals i, a més, es corresponen a la imatge que molts de nosaltres tenim dels mossos d’esquadra o dels manifestants. Uns són la típica parella “garrula”, els altres els modernos progres de Barcelona en contra dels sistema (però que, en el fons, en formen part). Ara bé, poden arribar a canviar el seu punt de vista? És possible. Poden intercanviar-se “els papers”? Això ja és més difícil.

La transformació d’en David ens proporciona grans escenes còmiques i hilarants i fins i tot alguna frase per recordar, però en certa manera juga a la contra del missatge politicosocial present en tot el muntatge. Quan la comèdia es torna més exagerada ens allunyem del conflicte i li restem una mica d’importància. I no s’entèn perquè Marc Crehuet per una banda opta per portar al límit la comèdia (encara que això impliqui pèrdua de versemblança) i per l’altre no deixi d’esquitxar-nos amb la realitat i ens expliqui perquè la crisi és una estafa.

Un dels pilars de l’obra és el repartiment. Malgrat que Xesc Cabot, Ruth Llopis i Betsy Túrnez broden els seus personatges, Alain Hernández i Miki Esparbé brillen amb llum pròpia i formen un duet d’allò més còmic. Marc Crehuet aprofita el complicat escenari de la Sala Flyhard i ens fa participar, indirectament, en l’espectacle. El rei borni és una molt bona comèdia actual i àcida que ens ajudarà a reflexionar sobre la realitat que estem vivint. Un espectacle que de ben segur no li faria gens de gràcia a l’antic conseller d’interior, Felip Puig.  Ara que la clatellada del 21% de l’IVA i les retallades en cultura ofeguen les arts escèniques, Marc Crehuet ens demostra que encara som cecs sense respostes. Qui sap, potser El rei borni ens ajuda a veure-hi una mica més.

Publicat a http://www.nuvol.com

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s